Retrato de Josep Pla, óleo 100 x 82cm

Aquest estiu passat el meu amic Josep Martinell, Excel-lent artista i molt coneixedor d´aquesta complexa activitat, vingué a casa amb un altre senyor; en Joan Martí, pintor, de Barcelona. El senyor Martí em digué que conexilla Begur, que hi pintba, que el país el trobava meravellós i que hi volia tenir una casa, i después afegí:

Jo li voldria fer un retrat, sota aquesta xemeneia, davant d´aquesta taula plena d´ampolles, cafeteres, taces i vasos. Podríem fer un retrat en el seu ambient habitual.

Què li sembla?

No gaire bé. En primer lloc no he tingut may la vel-leïtat de què em fessin un retrat. Hi ha d´haver algú basament i jo no en tinc cap. L´ambient, per altra part, no serà pas fácil. Hi ha masses coses en aquesta taula, la llum….

Ho pensarem! Ara començarem el retrat…

I així, desseguida, començavem el retrat, mentres el fèiem –durà tres sessions- em sembla molt estrany que a una persona que no te cap aspiració d´aquesta classe, li fessin un retrat. La persona capaç de fer una cosa semblant, em sembla inusitada. Ara bé: aquest retrat forma part d´aquesta exposició que avui s´obra a la Sala Meifrén i que tenen aquí davant.

El pintor Martí fou deixeble del profesor i conegut pintor E. Santasusagna, considerable retratista, activitat pictòrica primordial i que en aquest país ja no es fa. El pintor Joan Martí també fa retrat, cosa difícil, i a més a més els ambienta d´una manera encara més difícil i que només es pot fer a base d´una observació considerable. El fet és molt notable. Si parlés encara de la vistositat, del vigor físic, de l´obsessió activa que Joan Martí té per la pintura i el seu ofici, seria una redundancia, és absolutament clar.

Aquesta exposició que tenen davant dels ulls, és d´un realisme pràctic, gairebé màgic, extremadament inteligent i agradable.

Josep pla